dijous, 4 d’agost de 2016

Sóc la Lumikki i m'agraden les persones

Tenia pendent acabar la trilogia de Salla Simukka publicada a Bridge. La Maria José a la tertúlia d'Al·lots ja ens n'havia parlat i també al Club juvenil de l'Espolsada havíem llegit el primer llibre, Vermell com la sang. I aquests dies d'estiu he continuat amb els altres dos.
Blanc com la neu, Negre com el banús.


És una sèrie que m'agrada molt i intento analitzar-ne els motius:
- El nom de la protagonista, Lumikki, és Blancaneu amb finlandès.
- Els tres títols dels llibres fan referència directa al conte de la Blancaneu: "com m'agradaria tenir una filleta amb els llavis vermells com la sang, la pell blanca com la neu i els cabells negres com el banús de la finestra", diu la mare de la Blancaneu a l'inici del conte, mentre cus i es punxa al costat de la finestra i cau una gota de sang sobre la neu. 
- Les referències a contes populars són constants dins el mateix argument dels llibres
- A la Lumikki li agraden els Mumin
- A cada un dels llibres, la Lumikki es veu involucrada en una nova aventura perillosa, policíaca, de misteri... Apareixen segrests, trames mafioses internacionals, sectes, suïcidis col·lectius, assetjaments, etc. amb prou pes i ritme per llegir cada llibre d'una revolada. 
Ara bé, cal dir que a cada volum la història externa perd més pes i per contra, guanya força la pròpia història de la protagonista: la Lumikki.
El misteri es resol al final del primer llibre i pots no continuar, però queden moltes preguntes sense resoldre sobre la Lumikki, la noia freda i estranya que intenta ser invisible a l'institut. Què li ha passat a la Lumikki? Quin misteri amaga la seva vida? Què li oculta la seva família? Les respostes no les trobarem fins a arribar al final del tercer volum. 

Quan vam llegir el llibre al club, la Maria, que és una lectora jove però molt sàvia, ja havia llegit tota la trilogia. Jo comentava als nanos si havien copsat alguna cosa de la identitat sexual de la Lumikki, perquè sense posar noms ni dir res, jo notava que l'autora s'entretenia molt descrivint els personatges femenins, es notava molta més empatia cap a aquests, en els ulls de la protagonista, que no pas cap els masculins. 
I la Maria em va dir, prudent per no avançar-nos res dels altres dos volums: "No és que li agradin els nois o les noies, és que està per sobre d'aquestes coses. Li agraden les persones".
Ras i curt, aquestes coses diuen els i les joves lectores.

I un cop acabats els llibres entenc el què deia la Maria, i em sembla que la Lumikki és un personatge que malgrat haver patit una vida que no li envejo ni desitjo a ningú, té molts matisos interessants i algunes coses per ensenyar-nos. 

Bé, ja que no podem lluitar contra llibres on es defensen models femenins i masculins que no ens agraden gaire, (no deixeu de llegir aquest article sobre After,via sfer) potser val la pena tenir localitzades novel·les on apareixen personatges femenins i masculins que tenen dos dits de front i que sí que poden donar pistes als nostres adolescents amb ganes de marro.   

En aquesta direcció també he llegit per primer cop un llibre de Rainbow Rowell, després que la Laura del Club de lectura de Roca Umbert me'l recomanés mil vegades... Vaig llegir Eleanor & Park i em va agradar molt. També crec que mostra una primera relació entre dos joves, una mica marginals a l'institut, que es tracten amb molt de respecte entre ells.


I un altre descobriment d'estiu:
una sèrie de manga protagonitzada per adolescents, del descobriment de l'amor, però sobretot de la dificultat de fer-se gran, de les preguntes que no goses fer, dels sotracs de la vida, etc.

Inio Asano. Buenas noches Punpun. Norma,
La idea de l'autor per mostrar el desconcert del nano protagonista és genial, perquè ell i la seva família apareixen caracteritzats com una mena de pingüins.
Heus aquí el seu primer petó.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada