diumenge, 3 de setembre de 2017

Solvitur ambulando

No conec l'opinió del món artístic en relació a l'obra i llibres de Keri Smith. Algú deia un dia que aquesta mena de llibres fan que es desvirtuï l'art perquè sembla que qualsevol, només pel fet de pintar una pedra, ja pugui comparar-se amb un artista professional. 
A mi, en tot cas, aquesta autora canadenca em fascina. No conec a fons la seva obra i no puc fer una valoració crítica de la seva trajectòria artística, però sí que puc dir que els seus llibres em resulten molt suggeridors i em desperten les ganes de fer accions poètiques.
No em sento més artista per afegir-me als jocs que proposa Keri Smith però, si us sóc franca, sí que em sento més feliç.  
 

Al llarg de l'estiu m'he endinsat en el moviment clandestí que presenta el llibre La sociedad errante ( Paidós, 2016). De moment he treballat més la teoria que la pràctica i encara em falta molt per poder-me considerar un membre de ple dret de la societat errant. Però és un dels grans objectius del curs que comença.

Una de les coses que comenta el llibre és que no cal obsessionar-se per conèixer altres membres de la societat errant. Sabem que Walt Whitman ho era. I Virginia Woolf, Baudelaire, Pessoa, Oscar Wilde...  però el més important és concentrar-nos en les nostres pròpies accions. 

"No está en ningún mapa; los lugares auténticos nunca lo están."
Herman Melville. Moby Dick

"Jamás te fíes de los pensamientos que tengas cuando estés sentado."
Friedrich Nietzsche

Se'm fa difícil destacar algun capítol, fragment o cita, perquè l'he subratllat gairebé tot.
Però bé, destaco una petita anotació del marge perquè m'ha fet pensar en un dels meus llibres juvenils preferits.

"Me encanta participar en una actividad grupal sin la presión de interactuar con otras personas. (...) En mi adolescencia me habría encantado participar en algún tipo de comunidad que no se reúne."

I és clar, m'ha vingut al cap la societat secreta que crea Joel Gustafson, on ell és l'únic membre, i per tant, fa reunions secretes amb ell mateix.

Potser és un bon moment per tornar a llegir els quatre volums d' Henning Mankell, protagonitzats per aquest jove d'11 a 15 anys que viu, creix i somia en un poblet de Suècia:  El gos que corria cap a un estelEl noi que dormia a la neuViatge a la fi del món i Les ombres creixen al capvespre.
També es van recollir tots els títols en català dins el volum El viatge d’en Joel.

Els títols van aparèixer en suec entre l’any 1990 i 1998. Columna en va fer una primera edició entre 2005 i 2007 i posteriorment, al 2013, van aparèixer a Estrella Polar.

dimarts, 20 de juny de 2017

Recomanacions d'estiu lij 2017

Segur que en falten alguns però els que hi són m'han agradat molt o moltíssim al llarg d'aquests darrers mesos.
Tant de bo us sigui útil! 
Necessitem vacances, oi?
Bon estiu!

Us deixo l'enllaç amb la guia de recomanacions d'estiu la Biblioteca Roca Umbert



dimarts, 2 de maig de 2017

+ dos tipus de persona

Pescades a tuiter, gentilesa de les meves col·laboradores...

Iris González (@Irisibula)#2tipusdepersona
https://twitter.com/Irisibula/status/802958234655002624

En les causes que em motiven -xarxes, educació, país i dones- m'hi trobo 2 tipus de persones: les que miren endavant i les que miren enrere



dijous, 23 de febrer de 2017

Aprenent d'Aidan Chambers

Heus aquí un resum casolà del llibre fabulós d'Aidan Chambers: Dime: los niños, la lectura y la conversación. FCE, 2015

Imprescindible per a tots aquells que coordineu clubs de lectura infantils i juvenils i no voleu morir en l'intent.
Ja m'explicareu!

Si us quedeu amb gana, trobareu més documents interessants en aquesta línia a la pàgina dels laboratoris de lletres i imatges de la Biblioteca Roca Umbert, dins les Jornades del 2016.

dimarts, 20 de desembre de 2016

Recomanacions lij nadal 2016

Com cada any, des de la Biblioteca Roca Umbert intentem fer un llistat de recomanacions lij per Nadal. És molt difícil perquè hi ha poc marge de dies per llegir tota la gran quantitat de llibres que es publiquen aquests dies previs al nadal i sempre tens la sensació que en falten, que te'n deixes d'importants. I potser d'altres, amb la prespectiva, creus que no posaries...
Però bé, aquesta és la nostra proposta: esperem que us sigui inspiradora!


dilluns, 7 de novembre de 2016

No som estúpids!

"Ens prenen la memòria de la LIJ catalana i que no la recuperem és d'estúpids". Això deia la meva mestra per excel·lència, Teresa Duran, aquest dia a la 

I per això estic molt orgullosa de formar part del Bib.botó, el grup de treball de biblioteques infantils i juvenils del COBDC, perquè malgrat els anys i les dificultats, mai deixem de fer soroll davant les injustícies.

Sisplau, llegiu la notícia del futur de la Biblioteca Artur Martorell de Barcelona i ajudeu-nos a fer-ne difusió.

dimecres, 12 d’octubre de 2016

+ Hi ha dos tipus de persones

1.
El mundo no se divide entre buenos y mortífagos.
Sirius Black. Harry Potter y la orden del Fénix.

2.
Dit pel Sheldon, personatge de la sèrie Big Bang theory:
"Hay dos clases de personas en este mundo: las que llaman al servicio técnico y las que se burlan de las que llaman al servicio técnico."

3.
dos tuits pescats per @librosfera:


Hay dos tipos de persona: los que extraen el pendrive respetando las medidas de seguridad y los que lo arrancan del PC sin más.

Hi ha dos tipus de persones: les que categoritzen i les que no.

4.
dos tuits pescats per @Irisibula:
Existen 2 tipos de personas: los que vacían la salsa brava entre las otras patatas y los que se la comen cargada pensando que es la mejor.

Menú semanal de El Comidista 
https://t.co/lfggGTbHqS
Hay dos tipos de personas: las que comen lo mismo todos los días del año, y las que adaptan los productos de temporada a su dieta, huyendo de la fruta y verdura con sabor a corcho y de los precios sólo aptos para gente bien. No seas tonta-gilipó, e incluye alguna de estas recetas a tu dieta de esta semana. 

5.
tuit de @paulajarrin:
Caminos de libertad de @maitecarranza cc @GRUPOEDEBE https://t.co/XeLgZaGWIH




dilluns, 5 de setembre de 2016

Llegir en shorts i altres idees festivoliteràries

Passejant per la newsletter del Salon du livre et de la presse jeunesse Seine-Saint-Denis he trobat un recull de recursos d'animació a la lectura molt interessant. Algunes de les experiències ja ens són conegudes però en general tenen la seva gràcia. Amb el meu francès macarrònic entenc que són activitats de les que s'han fet aquest estiu durant la gran festa de la lij que s'organitza per tot França amb el nom de "Partir en livre".
De fet es tracta d'una programació, amb una web pròpia, que recull totes les activitats literàries i gratuïtes que es fan al país, amb cert caràcter festiu, a l'estil de biblioplatges, etc.

És curiós perquè aquest és el segon any que es fa i porta un nom nou. L'any passat es deia "Lire en short" que vindria a ser llegir en pantalons curts, però que donava per fer altres lectures. Però sembla que el nom va ser polèmic i aquest any no s'han volgut arriscar.



Us passo l'enllaç de les propostes d'animació festivoliteràries i així anem fent boca fins que arribi el dia de marxar cap al saló de Montreuil (París)!

http://slpj.fr/boite-a-outils/

dijous, 4 d’agost de 2016

Sóc la Lumikki i m'agraden les persones

Tenia pendent acabar la trilogia de Salla Simukka publicada a Bridge. La Maria José a la tertúlia d'Al·lots ja ens n'havia parlat i també al Club juvenil de l'Espolsada havíem llegit el primer llibre, Vermell com la sang. I aquests dies d'estiu he continuat amb els altres dos.
Blanc com la neu, Negre com el banús.


És una sèrie que m'agrada molt i intento analitzar-ne els motius:
- El nom de la protagonista, Lumikki, és Blancaneu amb finlandès.
- Els tres títols dels llibres fan referència directa al conte de la Blancaneu: "com m'agradaria tenir una filleta amb els llavis vermells com la sang, la pell blanca com la neu i els cabells negres com el banús de la finestra", diu la mare de la Blancaneu a l'inici del conte, mentre cus i es punxa al costat de la finestra i cau una gota de sang sobre la neu. 
- Les referències a contes populars són constants dins el mateix argument dels llibres
- A la Lumikki li agraden els Mumin
- A cada un dels llibres, la Lumikki es veu involucrada en una nova aventura perillosa, policíaca, de misteri... Apareixen segrests, trames mafioses internacionals, sectes, suïcidis col·lectius, assetjaments, etc. amb prou pes i ritme per llegir cada llibre d'una revolada. 
Ara bé, cal dir que a cada volum la història externa perd més pes i per contra, guanya força la pròpia història de la protagonista: la Lumikki.
El misteri es resol al final del primer llibre i pots no continuar, però queden moltes preguntes sense resoldre sobre la Lumikki, la noia freda i estranya que intenta ser invisible a l'institut. Què li ha passat a la Lumikki? Quin misteri amaga la seva vida? Què li oculta la seva família? Les respostes no les trobarem fins a arribar al final del tercer volum. 

Quan vam llegir el llibre al club, la Maria, que és una lectora jove però molt sàvia, ja havia llegit tota la trilogia. Jo comentava als nanos si havien copsat alguna cosa de la identitat sexual de la Lumikki, perquè sense posar noms ni dir res, jo notava que l'autora s'entretenia molt descrivint els personatges femenins, es notava molta més empatia cap a aquests, en els ulls de la protagonista, que no pas cap els masculins. 
I la Maria em va dir, prudent per no avançar-nos res dels altres dos volums: "No és que li agradin els nois o les noies, és que està per sobre d'aquestes coses. Li agraden les persones".
Ras i curt, aquestes coses diuen els i les joves lectores.

I un cop acabats els llibres entenc el què deia la Maria, i em sembla que la Lumikki és un personatge que malgrat haver patit una vida que no li envejo ni desitjo a ningú, té molts matisos interessants i algunes coses per ensenyar-nos. 

Bé, ja que no podem lluitar contra llibres on es defensen models femenins i masculins que no ens agraden gaire, (no deixeu de llegir aquest article sobre After,via sfer) potser val la pena tenir localitzades novel·les on apareixen personatges femenins i masculins que tenen dos dits de front i que sí que poden donar pistes als nostres adolescents amb ganes de marro.   

En aquesta direcció també he llegit per primer cop un llibre de Rainbow Rowell, després que la Laura del Club de lectura de Roca Umbert me'l recomanés mil vegades... Vaig llegir Eleanor & Park i em va agradar molt. També crec que mostra una primera relació entre dos joves, una mica marginals a l'institut, que es tracten amb molt de respecte entre ells.


I un altre descobriment d'estiu:
una sèrie de manga protagonitzada per adolescents, del descobriment de l'amor, però sobretot de la dificultat de fer-se gran, de les preguntes que no goses fer, dels sotracs de la vida, etc.

Inio Asano. Buenas noches Punpun. Norma,
La idea de l'autor per mostrar el desconcert del nano protagonista és genial, perquè ell i la seva família apareixen caracteritzats com una mena de pingüins.
Heus aquí el seu primer petó.


diumenge, 26 de juny de 2016

+ Hi ha dos tipus de persona

Rainbow Rowell. Eleanor & Park. Alfaguara, 2013
"-Hablas com si hubiera dos tipos de chicas -observó-. Las listas y las que tienen éxito con los chicos.
-No andas muy desencaminada -repuso su madre, que intentó posar la mano en el hombro de Eleanor. Ella retrocedió un paso-. Ya los verás -añadió-. Ya verás cuando seas mayor."
p.350

Maite Carranza. Calla, càndida, calla. Cruïlla, 2016
dos tipus de persones segons les truites de patates que fan...














A través de tuiter:
@Librosfera:

(...) servidora s’ha adonat d’un fet que desconeixia: ara resulta que les dones regloses es divideixen entre les ‘higièniques’ i les ‘marranes’, i aquesta divisió ve del fet que les ‘higièniques’ tenen la precaució de fer servir productes d’un sol ús que els permeten d’evitar el contacte amb el propi cos –brut–, mentre que les ‘marranes’ el furguen i el remenen perquè són unes porques, i a sobre ens volen obligar a rentar la pròpia sang com les nostres àvies: porques i mig!

Akhenaton (@Akheneiton) ha tuitat a les 4:22 PM on Dg, Maig 22, 2016:
Esta mañana he tenido una revelación. La comparto aquí.
Hay dos tipos de personas, las adelantadas a su tiempo y las atrasadas al mismo.
(https://twitter.com/Akheneiton/status/734389030889127937?s=09)


jeanmurdock (@CgAjeanmurdock) ha tuitat a les 1:29 PM on Ds, Juny 25, 2016:
Per les dues classes de la @Bertabocado. "The Basic Laws of Human Stupidity", Carlo M. Cipolla, il Mulino, 2011. https://t.co/4edD55Jn4M
(https://twitter.com/CgAjeanmurdock/status/746666740508147712?s=09)




Devaneos ‏@devaneos Algunos sostienen que existen dos tipos de escritores #Pron
https://twitter.com/devaneos/status/747000893506191360

 

Altres cartells que no recordo qui me'ls ha enviat... L'ivitane, l'iris, potser?